Imprimeix

Articles: Curs per reduïr l'ansietat dels cuidadors de malalts

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

Publicat al 3cat24 del dia 2 de juliol de 2011:

 

La cura de la gent gran i dels malalts pot comportar un important desgast físic però també psicològic que empeny sovint les persones que se'n fan càrrec a prendre ansiolítics. Davant d'aquesta situació, l'ambulatori d'Alcover organitza cursos que combinen l'ensenyament de tècniques pràctiques amb teràpia per millorar el seu estat anímic.

 

Imprimeix

Articles: Fills de pares separats (nadons fins a 2 anys)

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

L'arribada d'un nadó pot afectar profundament la relació de parella. Els pares se senten esgotats física i mentalment, insegurs davant els requeriments del seu fill, i fins i tot es pot percebre el nadó com un rival i una amenaça per al matrimoni. L'arribada d'un nadó pot ser la base d'una major plenitud personal, d'orgull patern i d'un amor més fort i madur de la parella, però també pot propiciar l'esclat de sentiments de rancúnia, ira i, malhauradament, un divorci.

 

Com sempre, els nens han de ser una prioritat en cas de divorci. En el cas d'un nadó, hem de tenir en compte que es troba en el primer esgraó del seu desenvolupament, i necessita generar confiança en tot el que l'envolta: el nadó necessita sentir-se segur, saber que hi ha algú en qui confia molt aprop, que li donarà consol quan ho necessiti i satisfarà les seves necessitats. També és necessari que se li demostri admiració i se li sàpia comunicar que és una personeta important.

 

Imprimeix

Articles: Fem prou carícies als fills?

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

Una carícia és una demostració d'afecte. En general entenem que una carícia és un acte tàctil (tocar suaument amb la mà una altra persona), però també és qualsevol estímul social dirigit d'una persona a una altra i que reconeix l'existència d'aquesta última.

 

Existeixen les carícies físiques (un petó, un copet a l'espatlla, una abraçada), que són les més potents. També hi ha les carícies verbals (una salutació, una floreta), les escrites (una postal de record) i les gestuals (mirades, somriures, gestos).

Imprimeix

Espai professional: L'adaptació postpart

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

 

Convertir-se en mare representa una oportunitat única a la vida d'una dona per transformar-se i redefinir-se, però abans del naixement moltes dones estan poc preparades per l'impacte que la maternitat tindrà en les seves vides.

 

Mentre que les oportunitats de preparar-se per al part són abundants, hi ha una evident i alarmant manca de preparació per les tasques i responsabilitats de la maternitat. El resultat d'això és que moltes dones se senten sorpreses i confuses pels canvis vitals que representa l'arribada d'un nadó, i no és estrany que se sentin traïdes perquè ningú les havia avisat (Maushart, 1999). Al moment de fer la transició de l'embaraç a la maternitat, expressen sorpresa i enuig, sovint creient que les han protegit de secrets molt ben guardats sobre la maternitat, que de vegades descriuen com un "shock". No és estrany sentir comentaris com "això no és el que jo esperava", "no pensava que fos així" o "per què ningú m'havia explicat de què anava tot això?".

 

A la Revista Internacional de Psicoteràpia integrativa podeu trobar un article sobre com utilitzar aquest tipus de teràpia amb les mares que tenen problemes d'adaptació a la maternitat. Si us interessa, cliqueu a aquest link.

 

Imprimeix

Espai professional: Burnout en professionals sanitaris

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

 

El síndrome de burnout té una alta incidència en professionals que realitzen una tasca assistencial o social, i el deteriorament laboral que implica afecta la seva sindrome burnoutsalut, la organització en la qual desenvolupen la seva feina i també, a través dels beneficiaris d'aquesta feina, a la societat. Les greus conseqüències de patir burnout justifiquen l'existència de moltes investigacions sobre aquest constructe i sobre la i dentificació de grups de risc associats al mateix.

 

A la universitat de Granada s'ha realitzat un treball estadístic sobre el tema.  Resumint, els resultats del treball són els següents:

 

Imprimeix

Articles: Mites sobre la sexualitat en l'home

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

 

Post de Pilar Lluveras, publicat a Psico-ajuda.cat :

 

A continuació posem els mites sexuals pel que fa a l’home que va especificar Labrador (1994). N’hi ha alguns que actualment sembla que ja els hem superat, però molts d’altres encara estan massa vigents:

 

 ·    L’home sempre està disposat i vol tenir interaccions sexuals.

 ·    L’home no pot expressar els seus sentiments a la seva parella sexual.

 

Imprimeix

Ser mare separada

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

 

Tradicionalment la dona ha sigut sempre l’encarregada de tenir cura dels fills. En les últimes dècades les dones s’han anat incorporant paulatinament al món del treball, però, amb molt poques excepcions, no han deixat mai de banda el seu rol de mare.

Imprimeix

Ser pare separat

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

 

El trencament d'una parella amb fills és sempre un moment dolorós i difícil per a tots els membres de la família. Superat el primer trasbals, grans i petits s'hauran d'adaptar a la nova situació i redefinir el seu paper dins la família.

 

Afrontar la paternitat després d'un divorci no és gens senzill, sobretot si tenim en compte que és el pare qui generalment queda fora del nucli familiar. El divorci implica una redefinició total d'un mateix com a pare i dels reptes que cal assumir per a conservar o reconstruir la relació amb els fills. En una família intacta, no hi ha cap dubte de quin és el paper del pare, encara que passi molt de temps fora de casa. Però quan només s'és pare "quan toca", aquest pot sentir que la seva posició vers els fills, que semblava inamovible, de cop comença a trontollar.

 

Imprimeix

Articles: El fenomen Facebook

Escrit per Lda. M. Dolors Grassot París el . Publicat a Articles

 

El facebook és una web de xarxes socials que et permet contactar amb amics i coneguts que potser feia anys que no veies. Des que es va obrir al públic ha estat tot un fenomen i en poc temps va passar a ser una de les webs socials més importants i amb més de 110 milions de membres a tot el món.

 

No només pots trobar amics i coneguts, contactar amb persones amb interessos similars, fer negocis, trobar parella, jugar i compartir fotos, sinó que fins i tot periodistes utilitzen el facebook per buscar contactes, el servei d’inteŀlligència secret britànic busca gent per reclutar i ja s’han plantejat fer-ne una peŀlícula.

 

Tot i així, el facebook no s’ha salvat de tenir detractors. El fet de contactar per internet amb els amics fa dubtar de la veracitat d’aquestes amistats, també sembla que alguns competeixin per tenir el màxim de contactes possibles o, es titlla als usuaris de narcicistes. Aquest últim es basa en un estudi fet a la Universitat de Geòrgia on van passar uns qüestionaris de personalitat a 130 usuaris de Facebook i van analitzar el contingut dels seus perfils online. Uns observadors sense entrenament també van mirar els perfils i van dir en quin grau els hi semblaven narcicistes o egoïstes.

 

Els resultats van mostrar que el número d’amics i comentaris en el mur (lloc on escriure comentaris) que una persona tenia al seu perfil correlacionava amb com de narcicista es mostrava. Aquesta visió narcicista seria similar a com de narcicista és la persona en el món real, formant nombroses relacions però superficials amb els altres. Aquests, també són més propensos a tenir fotos de perfil glamoroses o “autopromocionals” mentre que altres tendeixen a la foto ràpida.

 

Sigui com sigui, el que està clar és que el Facebook s’ha convertit en el fenomen de la temporada que no té ni edat, ni sexe, ni cultura.

 

 

 

Psicòloga en pràctiques de Psico-ajuda.cat